Vés al contingut

Intercanvi de claus Diffie-Hellman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En criptografia, l'intercanvi de claus Diffie-Hellman, que pren el nom dels seus autors Whitfield Diffie i Martin Hellman,[1] és un mètode per la qual dues persones designades convencionalment Alice i Bob es poden posar d'acord sobre un nombre (que poden fer servir com clau per xifrar la conversa que segueix a l'intercanvi) sense que una tercera persona anomenada Eva pugui descobrir el nombre encara que estigui escoltant.

Principi

[modifica]
Principi d'un intercanvi de claus Diffie-Hellman

A continuació es detallen els passos en l'intercanvi de claus:

  • Alice i Bob escullen un grup (o bé un cos finit, del qual no utilitzen més que la multiplicació, o bé una corba el·líptica i un element generador g d'aquest grup.
  • Alice escull un nombre a l'atzar a, eleva g a la potència a, i diu a Bob ga [mod p].
  • Bob fa el mateix amb el nombre b.
  • Alice, elevant el nombre rebut de Bob a la potència a, obté gba [mod p].
  • Bob fa el càlcul anàleg i obté gab [mod p], que és el mateix. Però com que és difícil invertir la funció exponencial en un cos finit, és a dir, calcular el logaritme discret, llavors Eva no pot descobrir a i b, i per tant no pot calcular gab [mod p].

Exemple

[modifica]
Alice
Secret Públic Càlcul
p, g
a
ga [mod p]
(gb [mod p])a [mod p]
=
Bob
Càlcul Públic Secret
p, g
b
gb [mod p]
(ga [mod p])b [mod p]
  1. Alice i Bob escullen un nombre primer p i una base g. En el nostre exemple p=23 i g=3
  2. Alice escull un nombre secret a =6
  3. Envia a Bob el valor ga [mod p] = 3⁶ [23] = 16
  4. Bob escull al seu torn un nombre secret b =15
  5. Bob envia a Alice el valor gb [mod p] = 315 [23] = 12
  6. Ara Alice pot calcular la clau secreta: (gb[mod p])a [mod p] = 12⁶ [23] = 9
  7. Bob fa el mateix i obté la mateixa clau que Alice: (ga [mod p])b [mod p ] = 1615 [23] = 9

Fonament matemàtic

[modifica]

El concepte fa servir la noció de grup multiplicatiu amb enters ([mòdul] p) amb p un nombre primer. En resum, les operacions matemàtiques (multiplicació, potència, divisió) es fan servir tals qual però el resultat s'ha de dividir entre pn per obtenir el residu ([mòdul]). Els grups tenen la propietat associativa de les potències, la igualtat (gb)a [p] = (ga)b [p] és vàlida i les dues parts obtenen realment la mateixa clau secreta.

La seguretat d'aquest protocol resideix en la dificultat del problema del logaritme discret: perquè Eva trobi gab a partir de ga i gb, ha d'elevar l'un o l'altre a la potència b o a la potència a respectivament. Però deduir a (resp. b) gràcies a ga [p ] (resp. g b [p]) és un problema que no se sap resoldre eficientment. Eva es troba per tant en la impossibilitat (des del punt de vista de potència de càlcul) de deduir gab [p].

Cal tanmateix que el grup de sortida sigui ben escollit i que els nombres que es fan servir siguin prou grans per evitar un atac per la força bruta.

L'atac de l'home del mig

[modifica]

Aquest protocol és vulnerable a l'atac de l'home del mig que implica un agressor interposat capaç de llegir i de modificar tots els missatges intercanviats entre Alice i Bob.

Aquest atac es basa en la intercepció dels nombres ga [p] i gb [p] cosa que és fàcil, ja que són intercanviats en clar; l'element g se suposa conegut per tots els agressors.

Per trobar els nombres a i b i així trencar completament l'intercanvi, cal calcular el logaritme discret dels nombres ga [p] i gb [p], cosa impossible a la pràctica.

Però en l'atac de l'home del mig, l'agressor se situa entre Alice i Bob, intercepta la clau g a [p] enviada per Alice i envia a Bob una clau diferent g a ' [p ], fent-se passar per Alice. Igualment, reemplaça la clau g b [p] enviada per Bob a Alice per una clau gb ' [p], fent-se passar per Bob. L'agressor pot així comunicar-se amb Alice fent servir la clau compartida g ab ' [p] i comunicar-se amb Bob fent servir la clau compartida g a'b [p].

Alice i Bob creuen així haver intercanviat una clau secreta, mentre que en realitat tenen cadascun una clau secreta intercanviada amb l'agressor, l'home del mig.

Solució

[modifica]

La forma clàssica d'aturar aquest atac consisteix a signar els intercanvis de valors amb l'ajuda d'un parell de claus asimètriques certificades per una tercera part fiable, o de las qual les meitats públiques han estat intercanviades abans pels dos participants.

Així Alice pot tenir la seguretat que la clau que rep prové efectivament de Bob, i inversament per a Bob.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Diffie, W. i M.E.Hellman. "New directions in cryptography", IEEE Transactions on Information Theory 22 (1976), pp. 644-654.